NOMAT liderarà la creació d’una Comunitat Energètica Local

La transició energètica és un dels reptes que les societats modernes han d’afrontar amb determinació  per poder assolir l’objectiu de la  descarbonització  i, més globalment, el de la sostenibilitat.

Per fer-ho, cal apostar per les energies renovables i optimitzar la seva eficiència ubicant les fonts d’energia, en la mesura del possible, als nuclis de població on s’utilitza.

En aquest sentit,  la creació  de comunitats energètiques locals (CEL) és una de les eines més idònies  per afrontar els reptes plantejats. I és una eina especialment poderosa perquè permet democratitzar la generació d’energia i avançar cap a la sobirania energètica.

Pensem que és lloable el propòsit de l’Ajuntament de Santa Coloma, expressat en els diversos Plens municipals d’aquesta legislatura, de pressupostar una partida important per a la transició energètica i, en aquesta línia, de posar plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum als teulats de tots els equipaments públics on sigui tècnicament viable. En alguns d’aquests edificis ja s’havia fet durant  l’anterior legislatura (Ajuntament, Arxiu Comarcal, Casa de la Paraula…)

Ara bé, de manera paral·lela, o fins i tot prioritària, pensem, des de la Plataforma NO A LA MAT, que s’hauria de contemplar la creació d’alguna CEL per diverses raons:

1.     Conscienciar la població de la necessitat d’apostar per les energies renovables i, en particular, de l’autogeneració d’electricitat.

2.     Facilitar als veïns de Santa Coloma, sobretot als qui no tenen cases unifamiliars, poder participar i beneficiar-se de l’energia renovable generada. També s’hi podran acollir establiments comercials i PIMES.

3.     Aprofundir en el concepte de democratització de l’energia  que suposa participar-hi.

4.     Aprofundir en el sentiment de comunitat i de poble que representaria aquesta instal·lació compartida.

5.     És possible que una instal·lació fotovoltaica en un equipament públic generi molta més energia de la que necessita aquest equipament i , per tant,  es generin excedents. S’optimitzarà la instal·lació si es redueixen aquests excedents amb la participació dels  veïns interessats.

6.     Per fer una projecció numèrica de la distribució de l’electricitat, podem imaginar com a hipòtesi que en un equipament municipal es pot fer una instal·lació amb una potència de 100Kw (això vol dir 200 plaques de 500W). Aleshores  podria ser raonable una distribucio així: 25 Kw per al propi equipament, 15Kw per a famílies vulnerables i 60Kw per a veïns interessats en participar-hi.
Si la distribució unifamiliar és de 1Kw de potència se’n beneficiarien 15 famílies amb pobresa energètica i 60 famílies conscienciades i interessades.
Tanmateix, la distribució no cal que sigui rígida. Pot ser flexible per adaptar-se a la demanda i interessos de la ciutadania.

7.     Es disposa de l’assessorament tècnic i jurídic necessari per dur a terme un projecte com aquest. Pensem amb tècnics de l’Ajuntament, Consell comarcal i Diputació, així com de l’expertesa de persones independents i de  l’experiència de cooperatives com ara Som energia.

8.     Es disposa d’uns pressupostos municipals que contemplen una partida econòmica important per a la transició energètica, en concret 1’8M€ per aquest any 2024. Els veïns interessats faran una aportació econòmica anual, la qual cosa ajudarà també a finançar i amortitzar  la instal·lació. A més a més, és previsible que el projecte es pugui acollir a subvencions públiques.

9.     En relació al model de governança de la CEL hi ha diversos models a considerar:  cooperativa, associació i societat limitada. En el nostre cas, optaríem pel cooperatiu en el que l’ajuntament hi participaria amb un elevat nombre de participacions.

10.  Finalment, tenim a la població un col·lectiu disposat a exercir de grup impulsor: la Plataforma No a la MAT. Aquest col·lectiu s’ofereix a acompanyar  l’administració en el procés de creació de la CEL i també a contribuir a divulgar i popularitzar els beneficis de la instal·lació, tot garantint el seu caràcter transversal i inclusiu.