El Ramal de la MAT

La MAT i el ramal de la Selva

Si la MAT era desproporcionada i innecessària, encara ho és més el projecte de ramal que s’hi vol afegir. Un ramal –una línia pretesament secundària– amb el mateix plantejament colossal i desmesurat de la línia principal. Trenta-set torres de setanta metres cadascuna en disset kilòmetres. Més de dues torres per kilòmetre. L’alçada d’un Crist de Corcovado davant nostre cada cinc-cents metres.  Un cost pressupostat de 13 milions d’euros. Poc menys d’un milió per kilòmetre per alimentar el TAV a Riudarenes. Un tren que ja funciona. 

Una obra iniciada il·legalment el 2019 per REE per senyalitzar amb estaques cada un dels peus de les torres.  Un ramal que vol anar des de la torre 134 de Setmenat-Bescanó-Baixàs fins a la subestació de Riudarenes on transformar els 400 Kv en 220 v i després a 110. I tot per un tren que ja funciona.

 

Segons alguns estudis de la passada dècada – avui en dia considerats obsolets – es concloïa la necessitat de reforçar l’alimentació elèctrica a les comarques de Girona. En base a les necessitats i mancances calculades l’any 2005 en aquest estudi, es va executar a les comarques gironines la línia de transport d’energia elèctrica de Molt Alta Tensió aèria, doble circuit de 400kV, en corrent altern entre Bescanó i Santa Llogaia (anomenada popularment com la “MAT”), i també posteriorment la interconnexió elèctrica de MAT amb França (Tram Santa Llogaia – Baixàs, que finalment es va executar integralment de forma soterrada en corrent continu en ambdós costats de la frontera). Ambdues noves línies de transport de MAT es troben actualment en servei. Amb les noves injeccions d’energia a Bescanó, La Farga (abans denominada com a Subestació de Ramis), i a Santa Llogaia, es pot afirmar que des del 2005 ja s’ha incrementat la potència disponible a les Comarques de Girona per tal de fer front a les situacions de puntes de demanda i de contingències vàries. Així que ja podem afirmar que la situació de carència elèctrica general a les comarques gironines identificada l’any 2005 ja no és la mateixa, i tampoc ho és a l’àrea d’influència del ramal de Riudarenes.

Per altra banda, la demanda energètica a Catalunya ha decrescut aquests darrers anys degut a la crisi econòmica en la qual encara està immers el país, així que les previsions que se’n feien aleshores – incloent els escenaris més pessimistes de creixement – superaren la realitat dels consums reals dels darrers anys. També, els objectius que fixa la Unió Europea i les seves polítiques energètiques actuals van cap a l’increment de l’eficiència energètica i per tant cap a la limitació del creixement energètic, preveient que les previsions i els números que es va fer fa 10 anys – quan es va plantejar la “MAT” i el “ramal de Riudarenes” – han quedat com a mínim obsolets.

Els impactes ambientals provocats per les infraestructures de l’envergadura d’una línia de MAT de 400kV doble circuit aèria es van descriure exhaustivament en diferents estudis presentats pel CILMA l’any 2007 , i avui dia ja es pot valorar amb facilitat, com a mínim els impactes paisatgístics evidents, per allà on ja passa la “MAT”. La zona de la plana de la Selva està catalogada com a zona d’alt interès Herpetològic. S’indiquen espais d’interès a l’àrea d’estudi com: L’estany de Sils, la Riera de Santa Coloma, els Prats de sant Sebastià, i la riera de Santa Maria (Caldes de Malavella). Es conclou a que hi ha una gran diversitat d’ambients en l’àmbit afectat per la línia aèria plantejada per la REE del ramal de Riudarenes.

A nivell patrimonial es destaca com principal afectat per la línia de MAT del ramal de Riudarenes el Santuari d’Argimon que s’ha construït prop de les runes del castell medieval d’Argimon i la torre de l’Esparra i a Sta Coloma El Castell i l’Ermita de Farners, el monestir romànic de St Pere Cercada...

Val a dir que l’autorització administrativa tant de la línia com de la subestació (BOE 11/07/2013) és del 6/6/2013 i per tant el termini caducava el dia 7/6/2015. Una vegada transcorregut el termini anterior de dos anys, la REE podria sol·licitar una pròrroga addicional fins a un màxim de 2 anys per a la posada en servei de la instal·lació. També s’indica que és l’Administració Pública competent l’encarregada de resoldre dita pròrroga. La pròrroga per a la posada en servei seria, com a màxim i en cas de que l’Administració corresponent ho hagués acceptat, fins el 06/6/2017.

Antecedents Administratius

1994 Acord amb Espanya augment interconnexió i 2007 d’enllestir la línia MAT.  

2001 Acord Govern Francès i Espanyol per millorar la interconnexió amb una nova línia de 400Kv transpirinenca Baixàs (Rosselló) Bescanó- Sentmenat

2005 Pla Energia Catalunya (Gencat) 2005-2015 considerava MAT bàsica per subministrament elèctric comarques Gironines i per alimentar el TAV. L’ 11 desembre de 2005 té lloc una manifestació multitudinària a Girona 20.000 persones. 

2006 Generalitat anuncia 2 canvis traçat importants al traçat de la MAT:

  • LA MAT no aniria paral·lel al TAV (que utilizaria el corredors existent de 132 Kv) amb la justificació de no passar pels nuclis d’Aiguaviva i possible ampliació aeroport.
  • La creació d’un Ramal de 400 kv (el Ramal de Riudarenes) per alimentar el TAV, diverses opcions de traçats, però una d’elles connectaria des de la MAT al centre de les Guilleries fins al punt del TAV a Riudarenes. Castigant doblement el territori.

Ramal de 400 KV de la MAT de Riudarenes

2008 Es presenta projecte executiu del Ramal MAT i la Subestació de Riudarenes.  La proposta de traçat de la línia en el projecte de 2008 es correspon a l’alternativa 1 de les 7 de l’estudi d’impacte ambiental: 17,7 km i 41 torres des del centre de les Guilleries a Sta Coloma fins a Riudarenes. El Ministeri d’Indústria aprova per tràmit d’urgència fet que permetia fer el projecte executiu i exposició pública sense passar pel tràmit de l’avantprojecte. Es van presentar 6.125 al·legacions presentades (57% sobre el Ramal Riudarenes). Va tenir lloc una manifestació a Perpinyà amb 15.000 persones i una a Girona amb 18.000.

2013 El dia 8 de febrer de 2013 es publica la declaració d’impacte ambiental del ramal de la MAT entre Sta. Coloma i Riudarenes i el dia 6 de juny de 2013 el Ministerio autoritza a REE el ramal de la MAT i la subestació de Riudarenes. El mes de setembre el Ministeri declara la utilitat pública del ramal Sta Coloma – Riudarenes i a final d’any la de la subestació de Riudarenes. El 2014 inauguren interconnexió. Rajoy i Manuel Valls anuncien que calien noves línies per complir la interconnexió que Europa va fixar i l’abril del 2015 la MAT ja funciona.

Consulta popular del Ramal de la MAT 400kv

L’estiu del 2013 el moviment agafa un nou impuls i s’hi sumen associacions, entitats, empreses i partits polítics, es fan mocions als ajuntaments i es programen prop d’un centenar d’activitats multitudinàries focalitzades a informar als ciutadans. Destacar entre elles la la Consulta Popular sobre la MAT a Sta Coloma de Farners del diumenge 26 de gener de 2014 amb un total de 6.001 vots. Amb aquesta acció quedava molt clar que amb una oposició tan forta en el territori no es pot tirar endavant el projecte i calia replantejar-lo. Aquesta consulta es va convertir en una de les consultes de referència al nostre país.

2014 El 28/01/2014 La Diputació de Girona aprova una moció en contra del ramal de Sta. Coloma, REE fa un comunicat dient que està obert a canviar el traçat però que veu impossible aturar la tramitació…04/06/2014 Votació i aprovació per part del Parlament de la moció presentada  el 17 de febrer de 2014 que encarregava al govern que davant la inquietud del territori es fes un estudi per demostrar la necessitat o no del Ramal i la paralització de la tramitació de l’obra fins a disposar del resultat.

2015 Es presenta l’Estudi d’alternatives a la línia de la MAT (400Kv) en el ramal de Riudarenes – 2015 (CILMA) amb arguments per a proposar al govern estatal un replantejament de la necessitat actual de la línia i l’estudi d’alternatives més realistes a les demandes reals del territori. Amb l’ull posat a la implantació d’energies renovables com a alternativa al model actual obsolet que representa la MAT. L’estudi conclou amb una proposta per la millor eficiència i cost de les energies renovables a la comarca de la Selva.

2016 El 22/07/2016 el Govern de la Generalitat, a través del Conseller Beiget i el Director General d’Energia, sr. Pere Palacín, presenten als alcaldes de Santa Coloma i Riudarenes l’estudi realitzat pel Col·legi oficial d’Enginyers de Catalunya, a petició del Govern de la Generalitat, sobre el ramal elèctric de 400 kV que ha d’alimentar la subestació de Riudarenes des l’eix Sentmenat-Vic-Bescanó. L’estudi conclou que la subestació de Riudarenes és necessària, que el ramal de 400 kV no és necessari i proposa 6 alternatives de traçat (veure mapes a l’annex). Es considera acreditada l’existència de diferents solucions tècniques més compatibles amb la realitat social i territorial de la zona que no pas la proposta de REE. La Generalitat afirma que paralitza la tramitació fins que no s’estudiïn les alternatives i s’oposa a la construcció de l’actual traçat. REE descarta les 6 alternatives a través de declaracions a la premsa.

  • Alternativa 1: Línia de 220kv des de la subestació de Bescanó a Riudarenes
  • Alternativa 2: construcció d’una línia de 400kv des de la subestació de Bescanó 
  • Alternativa 3: Alimentar la subestació de Riudarenes a través de línies de 220 kv procedents de St. Celoni i la Roca
  • Alternativa 4: alimentar la subestació de Riudarenes a través de les tensions 110 kv i 132 kv aprofitant molt la xarxa ja existent.
  • Alternativa 5: alimentar la subestació de Riudarenes a través de les tensions 110 kv i 132 kv i construint una nova línia de 132 Kv des de St. Celoni a Riudarenes
  • Alternativa 6: reconvertir a 220kv a línia de 132 kv entre la Roca i Juià  

L’estudi del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) a més assegura que és “sorprenent” que tant Red Eléctrica com Adif subratllin que l’alimentació a Riudarenes s’hagi de fer amb 400 kV. L’informe, de fet, recorda que entre Madrid i la frontera francesa el TAV rep energia de subestacions de 220 kV i, per això, recomana a l’Estat que revisi la planificació que va fer per a Riudarenes, perquè potser s’ha “ultrapassat”. 

Dos dels escenaris possibles tenen com a punt de partida la subestació de la MAT a Bescanó. Des d’aquí es proposa estendre una nova línia que arribi fins a Riudarenes paral·lela a les vies de comunicació. En un cas, l’estesa tindria 400 kV; en l’altre, 220 Kv. .Els enginyers indiquen que això permetria reduir l’afectació de la línia sobre el paisatge. I que a més, part de les noves torres (tant si fossin de 400 com de 220 kV) es podrien compactar amb l’estesa de 132 kV Juià-Salt-La Roca que ja passa per la zona. 

La tercera i la quarta alternatives se centren en augmentar la tensió de l’actual línia de 132 kV Juià-Salt-La Roca i passar-la a 220 kV. Bé sigui a tota la línia, bé sigui només en algun dels circuits (per exemple, reforçant Riudarenes a través de Sant Celoni i la Roca). En aquests casos, l’informe del COEIC subratlla que la subestació de Riudarenes podria injectar energia al TAV sense que “fos necessari portar-hi tensió de 400 kV” i que, de retruc, “es reforçaria la xarxa de distribució de la zona” (és a dir, s’asseguraria el subministrament a llars i empreses amb aquest reforç). 

Totes les alternatives estudiades pels enginyers, però, tenen un nexe en comú en relació al projecte de Red Eléctrica: que mantenen la qualificació d’interconnexió internacional per al tram de 400 kV entre Vic i Bescanó. I és que, com subratlla el COEIC, si s’arriba a fer el ramal de Riudarenes tal com està plantejat ara, això es perdrà. Per aixecar el ramal, un dels dos circuits de 400 kV compresos al tram Vic-Bescanó s’hauria d’obrir a l’alçada de la torre 134. Des d’aquí, es faria una connexió amb el nou ramal de la MAT que arribaria fins a Riudarenes. Però aquesta subestació (a diferència de la de Bescanó o la futura de Sant Julià de Ramis) no seria “cap nus de transport mallat”, recullen els enginyers. És a dir, que a Riudarenes només hi arribaria el ramal dels 400 kV, però no hi hauria cap altra línia d’alta tensió que ho reforcés. Atenent al què disposa el Ministeri i Red Eléctrica, això suposaria –recull l’informe- que fins a Bescanó la MAT perdés la qualificació de connexió internacional i tirar enlaire part de la inversió que ha costat construir la línia. Aquest dèficit només s’arreglaria, explica el COEIC, si es fes arribar una línia de 220 kV (addicional al ramal de la MAT) fins a la subestació de Riudarenes, perquè aleshores aquest punt quedaria mallat.

2016 El 05/10/2016 s’aprova PNL Moció Ramal MAT a la Comissió Energia Congreso Diputados i el 16/07/2018 la Generalitat tanca la tramitació del Ramal de la MAT basant-se en l’informe desfavorable del col·legi d’Enginyers .

2016 Reunió amb tots els diputats/des gironins i presentació de la PNL al Congreso de los Diputados el 14/09/2016.

2019 A l’estiu REE fa unes obres il·legals en el traçat marcant el punt de cada base de cada una de les torres. Aquest fet es denuncia i els municipis d’activen de nou a partir d’una Reunió Consell d’alcaldes i s’aproven consecutivament mocions a la majoria de municipis de la Selva demanant complir la moció ja aprovada de derogació el Ramal MAT. 

2019 El 7/09/2019 rebem un correu que en breu ens donaran hora per parlar amb el Secretari d’Estat d’Energia. El 17/10/2019 REE es reuneix amb els ajuntaments de Riudarenes i Sta Coloma, per demanar disculpes per les “estaques” i recorden que ells faran el que digui el consell de ministres.

2019 Al novembre E-Distribución (Endesa) presenta a l’Ajuntament de Riudarenes el projecte per a la construcció de la subestació de la MAT 400 Kv  (8M d’€ i 14.000 m2) l’avantsala de la construcció del Ramal de  la MAT.

2020 El dia 1 d’agost de 2020 va tenir lloc una reunió històrica iniciar les converses per cercar una alternativa al ramal de la MAT a Riudarenes. Hi van participar el Govern de la Generalitat de Catalunya, el Govern Espanyol, Red Eléctrica de España, Endesa, La Diputació de Girona, EL Consell Comarcal de la Selva i els Ajuntaments de Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Vilobí d’Onyar i Maçanet de la Selva. El dia 14/08/2020 el president Quim Torra rep a representants de NO a la MAT Selva i els trasllada el seu compromís del govern per a la paral·lització immediata del ramal. El 19/09/2020 Consell d’Alcaldes de la Selva va acordar, per unanimitat, exigir la derogació del projecte, declarar «inacceptable qualsevol proposta alternativa de recorregut de la MAT», i donar suport al manifest « La natura ens crida» de la plataforma No a la MAT. «Exigim d’una vegada per totes que es busquin alternatives. No podem permetre una agressió tan gran al nostre territori»

Desplaçat dalt de tot