Per què NO MAT?

No cal una anàlisi massa profunda per adonar-se que és important protegir-se. La pròpia naturalesa del projecte de ramal, de la seva dimensió i dels seus usos fan que sigui crucial preservar el territori i les seves persones. El ramal és desproporcionat: s’han previst 400Kv per transport en una distància de 17 Km. És totalment innecessari. El principal argument ofert pels seus promotors s’ha desmuntat sol. Ens deien que era imprescindible per al bon funcionament del TAV, però el seu normal funcionament des de fa anys ens demostra el contrari. El seu plantejament és obsolet, perquè treballa amb solucions que el temps ha deixat enrere. És perjudicial tant per a les persones com per a l’entorn natural -sembla poc considerat no tenir en compte que hi ha masies a menys de 200 m. de la línia- i és agressiu amb el territori. Però sobretot és un projecte ineficient, car i desaprofitat i que s’ubica en un territori ja molt castigat per les infraestructures que el quartegen: a més de la MAT hi hem de comptar l’AP7, l’A2, el TAV, les línies de Rodalies, la C25, a banda d’altres projectes en curs. Segurament per tot això és un projecte plantejat en contra de la població i al que la població s’hi oposa. En la consulta feta el 2014, més de 6000 persones van expressar la seva oposició al projecte. I a les seves conseqüències.

DOTZE RAONS PER DIR NO AL RAMAL DE LA MAT 1. La demanda energètica ha caigut molt i el projecte està sobredimensionat. El ramal no cal perquè la demanda energètica a Catalunya ha disminuït aquests últims anys. L’any 2006, en fer el projecte, REE va preveure un augment de la demanda energètica sobredimensionat. Actualment la situació és molt diferent. La Unió Europea fixa objectius de creixement inferiors als de quinze anys enrere. Per això, no s’haurien de poder construir infraestructures sense revisar la seva necessitat i idoneïtat. L’elevat cost, el gran impacte i el rebuig de la població cap a aquest projecte fan que sigui imprescindible replantejar-lo de nou. 2. No és imprescindible per alimentar el TAV. El ramal de la MAT no és imprescindible per fer funcionar el tren d’alta velocitat. Encara que inicialment ens varen voler convèncer que el ramal sí que calia, l’AVE funciona sense que la subestació de Riudarenes li injecti energia. 3. Té nul·la sostenibilitat, transporta energia bruta. El projecte del ramal de la MAT reforça un model centralitzat de producció i transport d’energia bruta. Avui dia molta gent ja és conscient de l’emergència climàtica. Ens cal un model basat en l’estalvi i l’eficiència energètica, l’ús de fonts renovables i una generació distribuïda que permeti dependre cada vegada menys dels combustibles fòssils i, així, evitar l’escalfament del planeta. 4. El projecte està tècnicament mal resolt: és desproporcionat i antiquat. Tal com diu el Col·legi d’enginyers de Catalunya en un informe encarregat per la Generalitat de Catalunya el projecte és desproporcionat i antiquat. Els 17 km de traçat del ramal de la MAT forçarien solucions tècniques complicades i generarien la pèrdua de certificacions europees atesos els objectius de desenvolupament sostenible 2030 de les Nacions Unides, que demanen duplicar l’ús d’energies netes i millorar l’eficiència energètica. Hi ha alternatives millors, menys agressives amb el territori i més viables. 5. No busca el bé comú. No millorarà la distribució.  La qüestió de fons, si es té en compte el bé comú, és la qualitat del servei que es dona a la població, no la quantitat d’energia que mou l’oligopoli en benefici propi. Santa Coloma de Farners, Riudarenes i el sud de la Costa Brava tenen mancances greus de manteniment en les línies de mitjana i de baixa tensió (xarxa de distribució). Per solucionar aquests dèficits no cal un ramal de la MAT, calen inversions en la xarxa de distribució i no pas una xarxa de transport d’energia a l’engròs. 6. Dany immens i irreparable al medi ambient. Els 17 km de traçat per on hauria de passar el ramal travessen un territori d’alt valor mediambiental que la Declaració d’impacte no té prou en compte. La construcció del ramal comporta unes tales forestals de fins a 100 metres per fer franges de seguretat. Aquestes tales afectarien els animals que hi habiten i els espais en què hi ha documentades 946 espècies de flora diferents. La fauna és molt diversa. Hi trobem aus d’espècies protegides i és una ruta migratòria important. Moltes aus moren electrocutades. Hi ha estudis que demostren un augment de mortalitat directa per col·lisió amb les línies. D’altra banda, també és una zona catalogada d’alt interès pel que fa als amfibis i els rèptils, i s’ha comprovat que les ones electromagnètiques en disminueixen les poblacions. El projecte del ramal suposaria alterar els seus hàbitats i trencar-ne la connectivitat. També degradaria els sòls i la xarxa de drenatge. I a més a més, si es fes el ramal, s’abocarien milers de tones de ferro i formigó al territori, cosa que provocaria un dany immens en el sistema aqüífer i en l’hàbitat terrestre i aeri. El ramal de la MAT a la Selva origina un doble perjudici a un territori ja prou malmès a causa de les infraestructures (NII, AP7, AVE, C25…). 7. Impacte visual aclaparador en el paisatge.  El projecte no té en compte el gran impacte visual que provocaria en el paisatge. Les trenta-set torres, de més de setanta metres d’alçada (és a dir, dues vegades el campanar de l’església de Santa Coloma de Farners), feririen el  territori al llarg de 17 km. L’impacte visual seria aclaparador, una estesa de gegants de ferro i fils elèctrics que convertirien un paisatge majestuós en un altre d’extraradi urbà. Només cal que mireu cap als turons del nord-oest de Santa Coloma (el turó de Llumeneres, per exemple) per veure l’impacte de la línia de MAT Sentmenat-Bescanó-Baixàs. Anys enrere, abans que construïssin la MAT, REE va tenir la pocavergonya de dir als mitjans de comunicació que les torres no es veurien… L’informe de Fractàlia (2007) i el de la Fundació Emys (2013) conclouen que l’impacte global sobre els valors paisatgístics i els elements geològics d’interès (Roca Guillera, per exemple) és crític. 8. Degradació del patrimoni cultural mil·lenari. El ramal de la MAT destruiria un patrimoni cultural mil·lenari. Indrets emblemàtics de la nostra memòria col·lectiva com ara Farners, Argimon o St. Pere Cercada patirien una degradació irreversible. 9. Pèrdua de qualitat de vida i salut de tothom. Un entorn lliure d’instal·lacions nocives és sinònim de qualitat de vida. Les línies de Molt Alta Tensió afecten directament la salut de les persones, perquè generen camps electromagnètics (CEM) que pertorben el funcionament del cos humà i dels éssers vius que hi estan exposats. Nombrosos treballs científics avalen una relació directa entre els CEM i malalties com l’asma, el mal de cap, l’insomni, la conjuntivitis i, també, diversos tipus de càncers, especialment en la mainada. D’altra banda, l’Organització Mundial de la Salut reconeix la «hipersensibilitat als camps electromagnètics» com una malaltia que cada vegada afecta més persones. El projecte preveu la construcció de torres a menys de 400 metres de moltes cases habitades, cosa que vulnera la normativa europea i el principi de precaució. 10. Efectes col·laterals sobre diversos sectors econòmics. La degradació que provocaria el ramal de la MAT en l’entorn afectaria de forma col·lateral sectors diversos. La nostra comarca perdria atractiu i hi hauria menys persones que s’hi volguessin establir i iniciar-hi els seus projectes (fet que frena el despoblament). Alhora, també es rebrien menys visitants. El turisme i l’hostaleria en patirien els efectes econòmics. 11. Alt risc d’incendis forestals en un espai amb molta densitat boscosa. El ramal de la MAT està projectat en un territori molt accidentat i que té una alta densitat de massa forestal. Les línies elèctriques originen molts incendis forestals. La causa principal és la caiguda de línies, però també és freqüent que el foc comenci per un contacte directe entre la vegetació i els fils elèctrics o per un curtcircuit en estacions o en subestacions i transformadors. El mateix Estudi d’Impacte Ambiental de Red Eléctrica de España reconeix que el risc d’incendi és molt elevat. 12. El territori ha votat que no vol aquest projecte. El Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats han demanat la seva derogació. No s’està respectant la voluntat que va expressar la població en la Consulta del 2014, en la qual hi va haver 6.001 vots en contra de la construcció del ramal. Aquesta opinió hauria de ser vinculant. Tampoc s’ha informat públicament ni amb transparència del projecte. REE actua de manera prepotent. Durant l’estiu del 2019 una empresa subcontractada de REE va venir a marcar amb estaques on haurien d’anar les torres. No van avisar cap propietari dels 17 km per on transcorre el traçat del ramal. S’han aprovat mocions i proposicions no de llei demanant la derogació definitiva del Ramal a tots els nivells: ajuntaments de la Selva, Consells Comarcals, Consells d’Alcaldes, Diputació de Girona, Parlament de Catalunya, Congrés dels Diputats… I també hi ha hagut un posicionament en contra, clar i rotund, per part de la Generalitat de Catalunya.