Jaume Saurina canta a la Natura en un emotiu concert

Havíem sentit moltes vegades les cançons d’en Jaume Saurina, en actes públics diversos (concentracions a favor de la independència i en contra de la repressió, Itinerari poètic Joan Vinyoli, actes de la plataforma NO A LA MAT, Sopar Estellés…) i també en alguns de privats, però encara no havíem tingut l’ocasió d’assistir a un concert sencer, dalt d’un escenari, amb un acompanyament musical  excel·lent  i una sonorització professional.

I l’experiència fou d’alt nivell, tant per la qualitat intrínseca del repertori  com per la comunió que es va crear entre músics i públic. Amb el títol ben significatiu de “La natura ens crida” Saurina va bastir un recital en el qual  va fer un recorregut per  tota la seva trajectòria creativa: des de les primeres peces, algunes interpretades amb els companys de joventut del grup Fòssils,  a les cançons sobre poemes de Joan Vinyoli, Òscar Samsó, Salvador Espriu, Vicent A. Estellés o l’occitana Lassaque. I ho va fer amb l’acompanyament  d’en Pere Coma al contrabaix, la de l’Anna Serra al trombó i, de manera més ocasional,  la Paula Rísquez ballant a la peça “Perquè ballin les salamandres”i la d’en Marçal Saurina com a  vocal a la cançó “El primer estel”.

Pel significat i transcendència col·lectiva que tenen o poden tenir ens plau  destacar  dues cançons que tenen el potencial de convertir-se en himnes locals. En primer lloc,  la peça “D’una terra”, sobre un poema de Joan Vinyoli, on el poeta es refereix a la descoberta de la poesia,  i que ja fa alguns anys que el canten diverses corals del poble. I l’altra, la peça “Mare terra”, amb lletra pròpia i que és un cant a aquesta terra amenaçada per la línia d’alta tensió. Són dues peces destinades a formar part del nostre paisatge sonor col·lectiu. I potser convindria que  es cantessin a les escoles i que les corals del poble les incorporessin al  seu  repertori; sens dubte, contribuïrien a l’educació en valors. Totes dues peces sintetitzen el compromís ètic d’en Saurina, per qui les cançons són eines de lluita i transformació, portadores de valors que van més enllà de l’estrictament artístic. 

El recital es va cloure amb un altre himne, en aquest cas tot un himne generacional:  la cançó “Puff, el drac màgic”, popularitzada pels americans Peter, Paul and Mary. Tot un homenatge al folk americà i també al món de l’escoltisme i als seus valors.

No podem acabar sense agrair a en Jaume Saurina les seves cançons, la seva participació en les diverses lluites del poble, la seva col·laboració en projectes culturals i, en aquest cas, el magnífic concert que ens va oferir el passat 25 de novembre a l’Auditori.