Les veritats de la MAT, tot allò que necessites saber
Difondre les “verirtats de la MAT” als nostres conciutadans, l’opinió pública general i l’administració, és un intent per trobar vies que facin al govern replantejar-se el recolzament que fins ara n’està donant.
1.-Necessitem a les comarques gironines una línia de molt alta tensió?
S’intenta confondre l’opinió pública en barrejar les necessitats autèntiques de millorar el servei de subministrament i distribució elèctrica a Girona amb l’estratègia de negoci que les empreses elèctriques estan impulsant. Hi ha un descents del consum elèctric, el TAV està funcionant sense 400 Kw i de la MAT no subministrarà electricitat a les llars.
2.- Està justificada la construcció d’una línia de 400 kv per subministrar al TAV?
El TAV actualment està funcionant sense està en funcionament la línia de 400 Kw.
L’AVE Madrid-Sevilla és subministrat en tot el seu recorregut per línies de 220kv.
El TAV Madrid-Saragossa-Lleida en part del seu recorregut també és subministrat per línies de 220kv. La RTE (Reseau de Transport Électrique) de França i El CESI (Centre Electrotechnique Sperimental Italien) reconeix obertament que no és imprescindible, que amb una de 225kv n’hi ha prou.
3.- Per què cal una interconnexió amb França? Qui la necessita?
Hi ha un acord entre els governs francès i espanyol per augmentar la capacitat actual d’intercanvi, que ja vé dels anys 80. Aquesta línia s’ha intentat passar per diferents punts del Pirineu, on ha estat rebutjada a banda i banda, Euskadi, Aragó, Vall d’Aran i ara Girona. França està pagant una indemnització a España perquè el 1996 el govern francés decideix no complir els acords davant l’opossició popular a la connexió.
Des de fa anys Espanya té una capacitat de generació de gairebé la totalitat de l’energia elèctrica que necessita. L’energia que s’importa no és per a cobrir la demanda interior, sinò per exportar-la a Portugal, al nord d’Àfrica, i allà on es trobin mercats presents o futurs.
En el nostre cas, la qualitat del servei al consumidor no depèn de la capacitat d’interconnexió. Les fallades en el sistema es produeixen en les xarxes de mitja i baixa tensió, pel que podem pensar que la nova interconnexió no representarà cap millora en la qualitat del subminis-trament. El risc d’apagades continuarà existint.
Més capacitat d’interconnexió tampoc suposa, necessàriament, un abaratiment del cost de l’energia.
Fomentar el desenvolupament d’un model energètic basat en una font extremadament contaminant com la nuclear és del tot contraproduent.
4.- La construcció de la línia de 400.kv en el nostre entorn què suposa?
L’enorme impacte visual i paisatgístic: torres entre 40 i 60 metres d’alçada, amb una base d’entre 200 i 400 m2, corredors d’uns 100 metres d’amplada.
L’afectació ecològica altament negativa: perill mortal per la fauna i l’avifauna, destrucció i alteració de corredors biològics, el risc d’incendis.
La incidència sobre la salut de les persones: sovint sentim que hi ha informes tant en sentit positiu com negatiu, però quantes asseguradores s’atreveixen a incloure en les seves pòlisses, clàusules que contemplin les afectacions a la salut de les persones en qualsevol grau i a temps il·limitat pels efectes dels camps electro-magnètics?
Les greus i irreparables conseqüències sobre les economies locals de les terres afectades: amb pèrdua immediata del valor patrimonial, limitació de la utilitat d’explotació de les terres per on passa la línia (en especial per projectes turístics i eco-turístics molt desenvolupats a les nostres comarques), drets de pas a perpetuïtat,…
5.- Quines afectacions concretes tindrà sobre el nostre entorn?
Afectació a elements naturals:
Travessa una ruta migratòria d’aus.
Es situa vora una zona de cria de falcó mostatxut (Falco subbuteo) i aligot vesper (Pernis apivorus).
Es situa en zona de campeig de voltor (Gips fulvus) i àguila calçada (Hyeraaetus pennatus).
Passa sobre basses on s’ubiquen les poblacions de tortuga d’estany (Emys orbicularis) més ben conservades del nord-est de la península.
Passa sobre diverses basses amb important poblament d’espècies d’amfibis protegits.
Afecta la connectivitat entre els EINs de Guilleries, Montseny, la Crossa de Sant Dalmai, Estanys de Sils, Turons de Maçanet i riera de Santa Coloma.
Pot destruir xemeneies i colades volcàniques d’interès que es troben sota el traçat i en les zones potencials d’habilitació d’accessos per a la construcció de les sabates de les torres.
Afectacions del traçat sobre paisatge:
Es situa sobre superfície forestal pràcticament inalterada. No està fragmentada per cap infraestructura i, per tant, el nou traçat de la línia de molt altra tensió, amb torres que mesuren aproximadament 60 m d’alçada, causarà un sever impacte paisatgístic sobre l’entorn proper .
El paisatge és el principal valor d’atracció de la zona. La seva afectació compromet el seu desenvolupament turístic.
Afectacions del traçat sobre el patrimoni, es localitzen tres zones d’interès arqueològic dins els 500 m més propers al traçat.
Es troben deu elements patrimonials arquitectònics dins els 500 m més propers al traçat.
6.- La MAT pot afectar a la meva salut?
Sabem que el fenomen físic de la generació dels camps electromagnètics (CEM) de baixa freqüència (50 Hz) al voltant de les línies elèctriques és causat per l’existència d’una tensió entre els conductors i un corrent que hi circula. Aquestes pertorbacions es comporten com ones formades per un camp elèctric i un de magnètic. Aquest darrer, el magnètic, és el que actua a l’interior del cos humà, alterant moviments elèctrics en l’intercanvi de la membrana cel·lular, deformant estructures cel·lulars (nombrosos treballs científics ho avalen: Wertheimer i Leeper, l’Institut Karolinska d’Estocolm, Green…).
Es recomana deixar com a mínim una distància, en una línia de 400 kw, de 400 metres de seguretat a cada costat. Sorprèn que aquesta distància de seguretat es tingui en compte quan la línia passa per nuclis poblats i que, en canvi, només és deixin cent metres de distància quan es tracta de cases o masies aïllades.
Tothom ha de tenir en compte, però, que aquests nivells legals de què parla l’administració no són sinònims de seguretat sanitària.
Altres efectes dels CEM són: l’efecte corona (ionització de l’aire situat al voltant del cable de la línia, i la producció d’ozó, amb augment de conjuntivitis i crisis asmàtiques), migranyes, acúfens, alteració d’aparells electrònics incorporats al cos ( marcapassos, etc.), en el que ara reconeix i defineix la mateixa OMS (2006) com a «hipersensibilitat als camps electromagnètics».
Més important que l’anterior és l‘acumulació en el camp ionitzat de matèria radioactiva, productes descendents del gas radioactiu radó, omnipresents en les capes baixes de la biosfera i que ionitzats són atrets per la diferència de potencial elèctric que genera l’efecte corona. El coneixement científic tendeix actualment a coresponsabilitzar els elements radioactius que es formen d’alguns efectes cancerígens registrats en zones properes a les línies d’alta tensió (definides en funció de la intensitat de camp electromagnètic). Els estudis epidemiològics i de laboratori demostren que l’exposició i el contacte permanent amb línies elèctriques de baixa freqüència poden fer augmentar el risc de càncer (leucèmies) en nens i induir altres malalties.
Cap càncer ni cap malaltia no apareix ni per atzar ni per càstig diví. Simplement, la nostra societat no és conscient dels riscos de la industrialització sobre la salut.
7.- Perquè no es fa sorterrada la MAT?
El debat està en que la MAT no és una infraestructura necessària (ni arèia ni soterrada). Dit això, només s’ha soterrat una petita part del tram, just a la frontera. Si soterrar és vàlid a França i a Madrid per al seu aeroport, també ho ha de ser a la Catalunya espanyola, ja que som igualment ciutadans europeus en aquest projecte prioritari europeu.
Les línies aèries són socialment i política obsoletes. Quan se sumen tots els costos, no només el cablejat, el cost del soterrament és el mateix que el d’una línia aèria. Tota la línia, i no simplement un tram, hauria de soterrar-se seguint un traçat més racional paral.lel al tren d’alta velocitat en lloc de l’accidentada ruta muntanyosa, a un terç més que el cost d’una línia aèria.
8.- REE és una empresa pública?
És una empresa privada. Dirigida per ex alts càrrecs polítics del govern. El primer semestre de l’any 2013 REE va aconseguir uns guanys de prop de 600 milions d’euros. REE, obté terrenys gratuïts, pagant només el 0,5% de la inversió en expropiacions, una xifra ridícula de 230.000 euros, menys que el cost de l’enginyeria, sobre un pressupost total de 40.285.000 euros. Les pèrdues d’una sola propietat pugen 15 cops més del que REE compensa 558 propietats del tram sencer Sentmenat-Bescanó, amb una mitjana de compensació de 412 euros per propietat.
9.- Quines irregularitats ha fet REE (amb la complicitat del Ministeri) amb el tema de la MAT?
La ciutadania, a través dels seus representants, ha intentat en vàries ocasions establir sense èxit un marc de diàleg amb REE que permeti trobar solucions alternatives a les inicialment proposades per l’empresa. Per saltar-se l’oposició de la ciutadania colomenca i els seus representants, l’empresa ha utilitzat el subterfugi d’aconseguir la declaració d’interès públic de la infraestructura per part del consell de ministres. Aconsegueix així evitar haver de donar resposta a les exigències plantejades per l’Ajuntament.
REE ha fragmentat la Interconnexió Europea en set projectes: 3 línies (Sentmenat – Bescanó – Sta. Llogaia – Frontera) i 3 subestacions (Riudarenes, Ramis i Sta Llogaia). L’Estat i el monopoli de REE han admès en un moment que la interconnexió va de Sentmenat a Baixàs, en l’autorització del 2007. El projecte forma part d’un més ampli, s’ha presentat la línia Sentmenat Bescanó com a línia interna per evitar els requisits europeus. La mateixa Generalitat va manifestar que no era “un projecte transnacional”. Segons la llei 9/2006 un projecte no pot tirar endavant en cap cas mentre hi ha un procès de negociació internacional.
No s’han estudiat les 7 alternatives oficials a la nova construcció de la MAT (Augmentar la línia d’Andorra, doblar Vic-Baixàs…)
S’han ignorat les alternatives, fins i tot les seves. No s’han estudiat les 7 alternatives dels afectats (soterrament, seguretat, corredor infraestructures, eficiència energètica, renovació xarxa de Girona…) S’han ignorat alternatives viables (soterrament total, renovar les xarxes d’interconnexió existents…)
S’han generat conflictes sense resolució sobre la interconnexió ( impactes ambientals, eficiència i energia renovable, diferència de preus, barreres del comerç, transparència i participació…)
Planificació deficient de la interconnexió europea (sense dades reals, risc incendis, TAV, renovació…)
Sense arguments per a la nova línia (manipulació del tema parcs eòlics, el tren fantasma TAV, les importacions d’excedents)
Els costos han estat esbiaixats a favor d’una línia aèria
La xarxa gironina s’ha mantingut per sota de nivell per a forçar la interconnexió
10.- A què ens referim quan diem la MAT? i el ramal de la MAT?
La línia elèctrica transfronterera de 400 quilovolts (kV), coneguda també com a línia de molt alta tensió (MAT), és un projecte dels governs espanyol i francès que té com a objectiu augmentar el volum d’energia que l’Estat francès subministra a l’Estat espanyol. L’acord es va signar a començament dels anys vuitanta i consistia a augmentar en 1.000 megawatts (MW) l’energia que França proveeix, majoritàriament procedent dels excedents nuclears, a través de la creació d’una nova línia elèctrica d’alta tensió. L’any 2001 l’estat francès i l’espanyol van acordar crear una línia de 400 kw entre Santmenat – Bescanó i Baixàs (França), 200 kms, una torre de 60 i 70 mts d’alçada i 35 m d’ample i una base de 400m2 a cada 300 mts.
La justificació de la construcció era per “reforçar el subministrament elèctric a les comarques gironines” i per “alimentar el futur Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV)“.
El primer tram, entre Sentmenat i Bescanó passant per Vic (Osona), disposava d’un avantprojecte redactat el 1997 per REE i que fou modificat el 2002. El mes d’octubre de 2005 el Govern de la Generalitat va aprovar, amb els vots favorables de tots els consellers, el Pla de l’energia de Catalunya 2005-2015.
Els mesos de juny de 2006 el DTI va enunciar canvis en el traçat de la MAT. Un d’ells consistia en el fet que la ramificació sud que té com a objectiu alimentar el FAV a Riudarenes no sortiria de Bescanó sinó de Santa Coloma de Farners. Dels 17 km del nou traçat, 12 transcorrerien per Santa Coloma de Farners i 5 per Riudarenes i s’evitava el pas per Vilablareix, Aiguaviva, Riudellots de la Selva, Vilobí d’Onyar, Caldes de Malavella i Brunyola. Segons el Departament, d’aquesta manera s’evitava passar molt a prop del nucli d’Aiguaviva (Gironès) i interferir en un possible creixement del l’aeroport de Girona-Costa Brava, a més de reduir la llargada en uns 10 km.
Al final del maig de 2008 es va presentar el projecte executiu del ramal de Riudarenes. En aquest cas el Ministeri d’Indústria ja havia autoritzat la línia en tràmit d’urgència, fet que permetia fer-ne el projecte executiu i l’exposició pública sense passar pel tràmit de l’avantprojecte. En aquest cas la línia no passava tan a prop de zones habitades, si bé una desena de masies es localitzaven a una distància de prop de 500 m de la línia. Així mateix, diversos elements d’interès arquitectònic, com el castell de Farners o algunes ermites, se situaven també a poca distància de la línia.
El mes de juliol es va acabar el període d’al•legacions. En total se’n van presentar 6.125, de les quals un 43% corresponien al tram Bescanó-Santa Llogaia i el 57% restant al ramal de Riudarenes. La major part de les al•legacions eren adhesions massives promogudes per entitats, com la plataforma No a la MAT –que reclamava que no es fes la MAT en considerar-la innecessària– o l’AMMAT –que en reclamava el soterrament íntegre.
El dia 8 de febrer de 2013 es publica la declaració d’impacte ambiental del ramal de la MAT entre Sta. Coloma i Riudarnes
El dia 6 de juny de 2013 el Ministerio autoritza a REE el ramal de la MAT i la subestació de Riudarenes
11.- Per què una consulta sobre la MAT?
Com que per a la redacció d’aquesta macro obra de MATs no s’ha consultat a la població (sobretot el que s’ha fet és ignorar i fins i tot fer callar amb l’us de la força) No a la MAT de la mà de l’Ajuntament de Santa Coloma i algun dels municipis veïns ha decidit passar a l’acció democràtica i jurídica (diversos ajuntaments, entitats i particulars ja estan en aquesta via)
Amb aquest projecte no es respecten els drets bàsics de les persones. Es menysté el Conveni Internacional d’Arhus, que fa referència a l’accés a la informació, la participació del públic i accés a la justícia en temes de medi ambient i concretament en esteses elèctriques de 220 kV o més. Fins i tot, Mario Monti, mediador europeu per la MAT, va proposar fer una consulta popular sobre aquesta línia. Lloem el fet que per tractar aquest important tema hi hagi hagut un debat democràtic i obert a la Catalunya Nord, on hi van intervenir tots els estaments implicats. En canvi a Catalunya Sud, el projecte s’està imposant amb calçador i en contra de la voluntat del territori, que no ha tingut ni veu ni vot.
Per aquest motiu es cridem a tots els colomencs i tota la gent que vulgui donar suport a la iniciativa que participeu a les accions de prostesta i també a la votació que tindrà lloc el diumenge dia 26 de gener de 2014 a la bliblioteca J. Vinyoli de Sta Coloma de Farnres.
Per higene democràtica, per dignitat ciutadana i humana, cal reaccionar davant d’aquesta agressió per aturar-la i per demanar un altre model de fer les coses. Les persones encara ens queda poder pensar i escollir. Volem que es visualitzi aquest rebuig davant de la piconadora dels interessos polítics i econòmics. Tenim l’eina més potent per aturar la MAT!
Volem decidir sobre el que ens afecta. Per poder expressar la nostra opinió i poder dir i demostrar que això s’està fent sense el nostre consentiment i en contra del nostre interès general. Perquè no s’ha fet i ni tan sols plantejat cap tipus de procés consultiu a la població, senzillament s’ha imposat, cosa que considerem un dèficit greu de democràcia. Perquè no estem d’acord amb aquesta manera de fer les coses i per reclamar el desenvolupament dels elements democràtics a la nostra societat. Per poder començar a desenvolupar al nostre poble processos consultius a la població sobre temes d’interès i afectació general, i per contribuir des del nostre poble al desenvolupament d’aquests processos democràtics al nostre país.
Volem estar informats i poder decidir. Per informar i conscienciar a la població sobre què suposa la MAT i aquest model energètic, i sobre els dèficits democràtics del sistema en què vivim. Perquè la nostra opinió tingui ressò més enllà dels límits del nostre poble.
Perquè no estem d’acord que es faci la MAT. Ni en el model energètic que representa, basat en la producció d’electricitat i energia a gran escala i en el seu transport massiu, en el gran negoci de les companyies elèctriques, en el joc d’interessos entre els grans estats i en la dependència absoluta de la població i del país a aquest model de subministrament. I perquè pensem que aquest model energètic és insostenible ambientalment, per la dependència de grans centrals i grans xarxes que suposen un gran impacte ambiental i sobre el territori.
Perquè sabem que hi ha altres models de producció i distribució elèctrica, basats en les energies renovables o alternatives i en la producció i consum de proximitat. I que aquests models no s’estan desenvolupant pels interessos econòmics de les gran companyies elèctriques i dels estats, i estan essent censurats inclús amb lleis fetes a mida.
No volem ser còmplices de mentides. Perquè ens estan imposant aquest model sota l’excusa falsa de l’interès general quan en realitat l’únic que els interessa és el negoci que fan amb la nostra dependència energètica. I perquè no volem ser ni sentir-nos còmplices d’aquesta imposició.
Ens preocupa la salut. La MAT té efectes molt greus sobre la salut de les persones a curt i a llarg termini. No s’ha respectat la normativa bàsica de salut pública i no s’ha informat dels seus efectes.
Perquè no volem més agressions al territori. La construcció de la MAT serà l’agressió més gran al nostre territori, afectarà a paratges verges d’alt interès paisatgístic i de fauna i flora amb espècies úniques com la tortuga Emys. L’impacte visual de les 35 torres serà molt gran, desvaloritzant el paisatge i el ric patrimoni cultural que es troba en ple traçat.
Si estàs interessat pots venir a l’assemblea que té lloc cada dimecres la biblioteca J. Vinyoli de Sta Coloma o bé posar-te en contacte amb No a la MAT Selva [email protected] (també a fabecook i twitter @noalamatselva).